.jpg)
Avui no parlaré de política. Avui toca parlar de "Polseres vermelles".Gairebé sense voler-ho em vaig "enganxar" a la primera temporada d'aquesta sèrie televisiva. Un producte de qualitat . . . . certament.
Quan van anunciar que farien una segona temporada vaig desconfiar. La primera era tan bona que seria difícil superar-la. Tot així, no em podia perdre el primer capítol. Sí, haig de reconèixer que la sèrie havia evolucionat i prometia, però ja no vaig veure el segon capítol pensant que seria "más de lo mismo". Avui he vist el tercer capítol i he vist que estava equivocat, crec que aquesta segona temporada és encara millor!: el guió, la interpretació dels joves actors i els no tan joves, la música, la direcció, els escenaris . . . . Realment res a envejar a qualsevol sèrie que ens arriba de lluny.
Precisament el tema de les sèries televisives que els nostres adolescents segueixen és el tema que més m'interessa comentar.
Les que provenen dels Estats Units sempre m'han semblat allunyades des del punt de vista sociològic. Vulguem o no, la cultura anglosaxona és diferent a la nostra. Tot i que hi ha algunes francament divertides, com per exemple "I-Carly".
Després estan les que provenen de l'Estat Espanyol. No negaré que, des del punt de vista artístic, han millorat molt darrerament, però les històries i els guions no deixen de ser una còpia dolenta de les sèries americanes (el internado, el barco, etc.). Hi ha molt poca "humanitat" si se'm permet l'expressió. I, en general, poc educatives (física o química, etc.)
Però per una vegada, a casa nostra, hem estat capaços d'elaborar un producte de qualitat, que toca de molt a prop el complex món dels adolescents: els seus sentiments, les seves pors, els seus desitjos, la seva autoafirmació davant el món, l'amistat, l'amor . . . . . Hem aconseguit reunir molts dels talents que tenim al país: un dels millors escriptors i guionistes (Albert Espinosa), jovers actors amb un futur prometedor, músics, directors, etc.
Com a persona que, en la seva feina, està diàriament en contacte amb els nostres joves, agraeixo a tothom l'esforç per donar al país una sèrie juvenil d'aquest nivell, feta a casa, amb gent de la casa. No sé si això també pertany a les "estructures d'Estat" que deia el President Mas no fa gaire . . . . però en qualsevol cas, sí que és una forma de "fer país", i és una forma de entretenir a la vegada que formem en valors als nostres adolescents.
