L'excel·lència perduda

dimecres, 14 d’octubre del 2015

LA SOLIDARITAT ENTRE REGIONS DESPRÉS DE LA INDEPENDÈNCIA

I si Catalunya s'independitza, què passa amb la solidaritat amb la resta de regions?

Probablement sigui aquesta una de les qüestions que més preocupació causa entre alguns catalans, de manera especial entre els immigrants procedents d'altres regions d'Espanya, i també entre els fills i els néts d'aquests immigrants.

Al meu entendre, la situació actual és molt injusta. I no és pel fet de la desequilibrada "balança fiscal" en la qual Catalunya, com a generadora de riquesa, contribueix molt més a la "caixa comuna" de l'Estat a canvi de rebre menys. Fins aquí totalment d'acord en ser solidaris. Aquesta no és la qüestió. La injustícia ve de part de "qui" decideix el repartiment, és a dir, un govern o bé conservador (PP) o bé progressista (PSC) que només pensa en els vots i en les properes eleccions. I així, segons li convé, reparteix els diners i realitza inversions.

La mostra de tot això la tenim en la recent inauguració d'un petit tram de l'autovia A-27 entre Alcover i Valls. Amb tota la parafernàlia del món, la ministra de torn (Anna Pastor) ressaltava ahir la inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya ..... ah clar !!, el 20 de desembre hi ha eleccions. Crec que l'autovia sencera, i no només aquest tram, estava previst acabar-la fa 10 anys o més. I així podríem continuar amb molts altres "retorns" dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguen i no reben.

Així doncs, si Catalunya s'independentitza, tota la riquesa que genera es quedarà aquí? ..... tota no. Arribarem a ser tan i tan insolidaris amb els pobles i nacions amb els quals compartim tantes coses? ...... és clar que no. La manera que jo entenc de mostrar solidaritat amb la resta de nacionalitats i regions d'Espanya vindria donada per dues estratègies:

- La primera consisteix en oferir formació i feina a la gent  que viu en aquestes altres regions. Catalunya és, dins d'Europa, un reconegut lloc de formació universitària i no universitària, i també un important motor econòmic i comercial. Catalunya té un esperit emprenedor indubtable!. Que encara agafaria més força amb les inversions públiques que el govern d'aquí fes aquí. De fet, és el que ja va passar als anys 60 i el que també passava fins ara, abans de l'arribada de la crisi. Naturalment, s'hauria de veure quants i per a què podrien venir, però Catalunya mai ha tingut problema en ser un país d'acollida per a tots aquells que busquen oportunitats.

Cal tenir present que, si l'única manera de ser solidaris és aquesta, oferir formació i feina, podria acabar despoblant moltes regions i superpoblant d'altres, i aquest desequilibri territorial tampoc seria bo. Així doncs, cal una segona estratègia de solidaritat que seria:

- Les inversions. Les empreses privades de Catalunya podrien invertir en les altres regions d'Espanya, i així augmentar el nivell econòmic, social i fins i tot cultural d'aquestes regions. El teixit empresarial i productiu de Catalunya té prou capacitat per fer-ho, i no li caldria anar a fer inversions a la Xina o a Vietnam, per posar un exemple.

Només són unes reflexions en veu alta .... una humil opinió.

Gràcies a tots els que heu arribat a llegir fins aquí.