Ahir 9 de novembre vaig viure, com a voluntari coordinador de participació al local on vaig estar, unes vivències i unes sensacions irrepetibles. Voldria compartir amb tots vosaltres aquests moments històrics que canviaran, per sempre més, el destí d'un poble, el destí d'una nació.
El primer que us voldria explicar és la SOLIDARITAT de la gent. Fins a tres vegades van venir amics i companys a portar menjar, aigua, sucs, etc. als voluntaris de les meses de participació. Però és que també van venir altres que ho feien de forma totalment anònima (!).
Una solidaritat que també es podia veure quan, la gent que feia cua per participar, no li importava esperar-se més del compte si algú es volia fer una foto, cosa que, per cert, es va repetir una i una altra vegada al llarg de la jornada. I no només aquells joves il·lusionats que votaven per primera vegada, sinó gent de totes les edats que de ben segur no era la seva primera vegada.
Tampoc va haver la més mínima queixa quan es va bloquejar un ordinador (pas previ i imprescindible per registrar els participants), i vaig haver d'anar com a coordinador de participació a solucionar la incidència. Incidència que, per cert, vaig resoldre a través del telèfon que se'ns havia donat per si fallava alguna cosa, a través de les instruccions que l'operador que m'atenia em donava amb una amabilitat i professionalitat que ja voldrien tenir les companyies telefòniques!
Exceptuant les primeres hores del matí, no hi va haver gaires cues ni aglomeracions, tan sols quan la gent, un cop havia participat, trobava a veïns i coneguts i es posaven a xerrar allà, en mig del local de participació. Vaja!, que vaig haver de suggerir-lis més d'un cop que anessin cap a la zona del vestíbul que era més àmplia i còmoda .... o sigui, que allò semblava més aviat una reunió d'amics i veïns que alguna mena de "votació" seriosa.
Un altre aspecte que em va sorprendre és que la gent no amagava el seu vot, malgrat haver disposat les paperetes en llocs discrets per si algú ho volia fer (no teníem les habituals "cabines" de votació). Hores d'ara ja se sap l'aclaparadora majoria dels "SI-SI" i pot semblar lògic aquesta actitud dels participants, però tampoc s'amagaven els del "SI-NO", "SI-en blanc" ..... i fins tot els del "NO". Qui diu que organitzar unes votacions trenca la convivència dels catalans?! ..... ah sí, ja recordo!, són els d'aquell partit que ens han prohibit votar .... vaja, vaja .... (!)
Però ja veieu que és el que va passar!: gent en cadira de rodes .... amb crosses .... avis i àvies d'avançada edat ..... un grup de sordmuts acompanyats d'algun familiar ..... estrangers residents a Catalunya que venien amb un ampli somriure a la cara ..... ciclistes que venien de fer alguna ruta ..... dones que venien amb el seu gos de passejar, parelles d'homosexuals ..... un jove que havia perdut el DNI però va tornar a casa a buscar-lo perquè volia "votar" per primera vegada! ...... un home d'origen magrebí amb un DNI on li constava l'adreça de Granollers, però que "volia de totes totes votar!". Li vaig consultar a la web "participa2014" l'adreça de Granollers on hauria d'anar, i l'home que l'havia acompanyat es va oferir a portar-lo ..... un altre senyor que m'explicava que ell venia a "votar" pel seu pare, que va estar en camps de concentració a França després de la guerra i, quan va tornar, es va estar no se quants anys a la presó, i que li hauria agradat veure tot el que a Catalunya està passant perquè ell va lluitar per això, per la llibertat, per la democràcia, pels drets humans!.
Però el més emocionant de tot va ser quan, un senyor d'avançada edat en cadira de rodes, en el moment de dipositar la papereta de la seva participació es va emocionar tant que no va poder evitar les llàgrimes ...... tots els membres de les meses i tota la gent que esperava per participar van començar a aplaudir ...... ufff !! .... "el gallina de piel" com diria aquell holandès.
I com diria el gran mestre Antoni Basses: hem demostrat que som capaços de fer, novament, com els darrers "11 de setembre", una festa pròpia del nostre caràcter mediterrani amb la organització i efectivitat germànica.
Ah!, per cert ...... Visca Catalunya lliure!
