SENTIR-SE CATALÀ . . . . I ESPANYOL

Sentir-se català o espanyol (o barceloní o gironí o europeu . . . ) és un sentiment. Un sentiment de pertànyer a una comunitat. Un sentiment de compartir amb la gent d'aquella comunitat, gent amb la qual et relaciones, unes determinades aficions, una determinada cultura, una llengua, etc. I compartir vol dir respectar, respectar la diversitat d'opinions . . . les diferències . . . . els diferents punts de vista.

D'opinions personals i punts de vista en poden haver tants com persones. Tanmateix quan les opinions són sense argument, sense estar basades en fets contrastats i contrastables, és llavors quan la nostra actitud voreja el fanatisme i l'exaltació. El món d'avui en dia no és el mateix que el de fa un segle. Ara, qualsevol aconteixement esdevingut a l'altra punta del planeta ens arriba amb una immediatesa de vertigen. Però . . .  com ens arriba? Aquesta informació ens arriba sempre a través dels mitjans de comunicació, uns mitjans controlats pels poders econòmics i polítics. És doncs fiable aquesta informació?

Veiem: uns diuen que a la Via Catalana hi van anar 400.000 persones, uns altres 1.600.000. Un exemple clar de la facilitat que tenen els mitjans de comunicació de manipular l'estat d'opinió de la ciutadania. També diuen que "tots" els que van anar eren independentistes. Bé . . . . . jo vaig anar i . . . . al meu voltant, hi havia de tot. Naturalment, les imatges que van oferir els diferents canals de televisió "escombraven" cap a casa (fins i tot, el fet de posar-li senyeres a 4 vaques va servir per insinuar que sinó fos per les vaques no s'hauria completat la cadena  . . . . Déu n'hi do!!). També hi hagut molta, MOLTA manipulació en els dies posteriors . . . en els diferents debats televisius. Per cert, jo no només miro TV3, també he mirat "intereconomia", "13 TV", etc . . . . mitjans de comunicació que tampoc s'escapen al descarat intent de manipular l'opinió pública.

I després venen els polítics. Quan dic que vull una CATALUNYA LLIURE, vull dir lliure de TOTS els polítics, tant espanyols com la majoria dels catalans. S'han apoderat dels sentiments de la gent, s'han apoderat del que significa ser espanyol o català (o barceloní o andalús . . . posats el cas), i ho utilitzen a la seva conveniència, per mantenir-se en el poder. D'això no en tinc cap dubte!. Si us hi fixeu els qui em coneixeu, MAI he posat res a favor de cap partit o de cap polític al facebook, i no milito en cap formació política. I a la Via catalana del passat 11 de setembre, algú va veure alguna sigla d'algun partit polític ??! Amb els companys amb els quals vaig compartir la cadena hi havia un sentiment de "llibertat". No ens ho va manar cap polític que hi anéssim . . . . però ens "fot" molt que els polítics se'n aprofitin. 

Independent o no, jo el que vull és una Catalunya justa i solidària; a on els rics no siguin cada vegada més rics, i els pobres no siguin cada vegada més pobres
Independent o no, jo NO vull que la riquesa que es genera a Catalunya amb l'esforç i el treball de tots els catalans (PIB) marxi i no torni. Per tenir alguna opinió, primer cal estar ben informats: Catalunya aporta, anualment de mitjana, el 22 % al PIB espanyol (són els impostos que van a parar a la caixa comuna de Madrid), però només rep el 12% . . . (o sigui 20.000.000.000 d'euros que NO TORNEN) . . . i això ja fa més de 30 anys que dura.

I si em sento molt més català que espanyol és perquè, a més de l'espoli econòmic, a Espanya sovinteja el despreci per tot el que significa Catalunya i la seva cultura. I no ho dic amb falta d'arguments, ja que des de fa temps he tingut la sort de poder viatjar per Espanya i conèixer el pensament de la gent. I si penseu que és una percepció subjectiva, els fets ens demostren que el "Ministerio de Cultura" inverteix en cada espanyol 47 €, i per cada català 5 €. Els fets diuen que, del total de beques per als estudiants concedides el darrer any, un 58% han estat pels estudiants de Madrid, i pels catalans només un 5% . . . . és que els estudiants catalans són més tontos? . . . o pobres? . . . 

És difícil que em pugui sentir més espanyol que català quan s'inverteixen 12'7 milions d'euros en medi ambient a l'aeroport del Prat enfront dels 300 milions que es destinen a Barajas. És que Catalunya no té prou activitat econòmica com per esdevenir un dels principals aeroports europeus?

És difícil que em pugui sentir més espanyol que català quan s'han construït  entre 1985 i 2005, 200 km d'autovies a Catalunya mentre a Madrid s'han fet 900 km.

I tot això per no parlar-ne de la llengua . . . . de la llei d'educació del ministre Wert . . . . .

La relació cultural i econòmica de Catalunya amb Espanya ÉS UN MAL NEGOCI. I això és un fet contrastat i contrastable. A partir d'aquí podem fer dues coses: deixar anar els nostres sentiments (la rauxa) i deixar-nos arrossegar pels polítics que sempre s'ho faran venir bé per continuar manant . . . . o bé LLUITAR per una CATALUNYA LLIURE . . . . i que ara per ara només pot ser possible sense el "mal negoci" de tipus colonial al qual ens sotmet l'Estat  . . . . 

Diuen que 5.000.000 de catalans (majoria silenciosa) van celebrar la diada d'una altra manera. Bé, excel·lent! Informem-nos bé de la situació que està vivint Catalunya i . . . . DECIDIM què volem fer . . . què volem ser . . . com vol ser el nostre futur . . . . Però decidim-ho en llibertat, i en llibertat vol dir amb bons arguments, amb informacions fiables, amb fets contrastats . . . . NO en allò que ens diguin els polítics que hem de fer.

TENIM DRET A DECIDIR

VISCA CATALUNYA LLIURE