LES CLAUS DE L'ÈXIT DE POLSERES VERMELLES

Per què ens agrada tant aquesta nova temporada de polseres vermelles? Per què ens agrada fins al punt que ha superat, amb escreix, la primera temporada? Al meu parer hi ha uns quants motius:

En primer lloc l'engany. L'engany al qual ens sotmeten els teleespectadors cada vegada que fan un avanç del proper capítol. Ens donen un petit tast, però ens amaguen els moments culminants, els més emotius.

En segon lloc la interpretació. Però no una interpretació qualsevol, sinó la d'uns actors i actrius molt joves que interioritzen i assimilen el seu paper a la perfecció. Que ho fan fins a tal punt, que no podem deixar d'identificar-nos amb ells, amb les seves emocions, els seus sentiments, les seves pors . . Qui no ha plorat mai per un amor no correspost?, confesse-m'ho: tots ho hem fet alguna vegada! I qui no ha sentit mai por davant d'una malaltia, ja sigui pròpia o d'algú molt proper a nosaltres? Doncs aquests nois i noies ens ho fan sentir, ens ho fan viure cada dilluns . . . . . i això té molt mèrit!

També hi ha un punt d'inflexió molt important en la sèrie: els duels interpretatius. El ja clàssic entre el personatge del Lleó (Àlex Monner) i la Rhim (Laia Costa), però avui, a més, hem tingut unes quantes "perles". El diàleg que sostenen en lavabos contigus la Cristina (Joana Vilapuig) i el Lleó, té una intensitat dramàtica impressionant. La dona de l'associació del càncer que ve a visitar la Rhim, també ha estat un moment culminant (qui carai és aquesta actriu?!). I la companya d'habitació de la Cristina, la Eva (Elia Solé), potser té un paper que passa més desapercebut, però és molt difícil "clavar" aquest paper a mig camí entre "passota", enigmàtica, perspicaç, lluitadora i, en el fons, una bona amiga.

Un altra punt clau és la banda sonora, cançons diferents a cada capítol que no ens les  revelen fins a la visualització del mateix. Aquí també ens enganyen, ho amaguen, no ho mostren en els avenços dels capítols. Si ja l'altra vegada ens van sorprendre amb el "si em dius adéu" de Lluís Llach per acomiadar al Sr. Benito, a cada capítol sonen cançons d'autors catalans, de vegades coneguts ("podré tornar enrere" cantat per la Beth, uff!) i d'altres no tant, cançons que semblen fetes a mida pel moment dramàtic del capítol en qüestió. 

I per si algú ho pugui pensar, no!, no tinc 16 anys, en tinc uns quants més, però tinc sentiments i emocions com qualsevol altra persona tingui l'edat que tingui. Jo també pateixo, també tinc por, també estimo, també ploro . . . . qui no?

CASTELLERS I INDEPENDÈNCIA

Aquest vídeo m'ha fet posar el "gallina de piel" !: http://youtube.googleapis.com/v/ZE3RUNLCZYk

Jo abans era un d'aquells que pensava que això de fer castells era una cosa una mica tonta . . . . . fins i tot complicada: que si l'enxaneta, que si folre i manilles, que si un "tres de nou aixecat per baix" . . . . fins que un dia els vaig veure en directe. No, no penseu que va ser en una d'aquestes típiques jornades castelleres, a la plaça de la vila plena a rebentar de gent. Va ser diguéssim . . . . més intimista. 

A l'acte de cloenda d'un congrés de geologia celebrat a Manresa, els castellers d'aquesta localitat (es veu que es fan dir els "tirallongues"), ens van fer una exhibició per a nosaltres sols, els congressistes, al pati del teatre Kursal seu del esmentat congrés. Els teniem a tocar, i podíem sentir les seves veus i els seus crits, l'emoció que es respirava quan van començar a formar la "pinya", i l'esclat de joia i l'alegria desbordada quan l'enxaneta aconseguia el seu objectiu ! 

Com ja deveu saber, l'enxaneta i els que estan a sota (ho sento, no sóc un expert i no se quin nom tenen), són nens i nenes de curta edat. Caram!, com gaudien del moment!, la seva alegria era com si fos la d'un nen que havia marcat un gol jugant a futbol! I encara més la resta de castellers de la colla, segurament pares, mares, germans i germanes d'aquests vailets.

Però encara més impressionats van quedar alguns congressistes vinguts de terres llunyanes: Granada, Portugal, Brasil, Mèxic, Venezuela . . . . . literalment bocabadats.

S'ha escrit molt sobre el simbolisme que representa això de "fer castells". No afegiré res més, jo aquí només relato la meva experiència personal, la que em confirma que, fins que alguna cosa no la veus amb els teus propis ulls, no pots opinar.

I en aquest vídeo, tot i no està present a l'acte, els sentiments i les emocions que es poden palpar m'han arribat molt endins. Si fer un castell humà simbolitza la unió i la força de tot un poble . . . . si ens decidim d'una vegada per totes a "fer pinya" per anar cap amunt . . . . som imparables!! . . .  .  com va dir en Pep (Guardiola).

Catalunya aspira a ser un nou Estat d'Europa . . . . sí !! Però fixeu-vos bé en el vídeo: per fer la "pinya", conviden a la gent del públic que estaven presents a l'acte. TOT UN SÍMBOL!! La nova Catalunya l'hem de construir entre tots. No volem segregar ni estigmatitzar a ningú pel fet de no pensar igual o pel fet d'haver nascut fora. No anem en contra de ningú, tots sumem . . . i els volem a tots. Aquest és el missatge que s'ha de fer sentir.

Igual que l'actriu Montserrat Carulla, jo també estimo i admiro la cultura i la llengua castellanes, i les vull al meu costat de manera amistosa i en llibertat . . . . 

ELS NOSTRES ESTIMADÍSSIMS AMICS DEL PP

Avui copio íntegrament un correu que m'ha arribat . . . no fa falta dir més paraules !!

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=-ETZJRBtwD4

http://www.youtube.com/watch?v=eEkqRmUXIiw&feature=player_embedded


Queridos alcaldes del PP,

Los catalanes estamos muy satisfechos con vuestro video en el que os expresáis a favor de Catalunya, expresando vuestro apoyo diciendo que "os gustamos tanto". Estamos emocionados, de verdad…

Oye Concepción, alcaldesa de Logroño, tengo que reconocer que "me has llegado". Te acuerdas cuando dijiste que veraneando aquí certificabas que hablábamos sólo en catalán a los viejos de la Rioja que nos preguntaban por la Plaza de Catalunya? Eso fue genial!  Ah, y te acuerdas cuando dijiste que "suerte del Tribunal Constitucional que regula las abominables aspiraciones de Catalunya". Bueno, veo que ya pasó todo.

Hombre, Iñigo, alcalde de Santander, oye... nada,  que tus palabras parecen muy sinceras. Me siento orgulloso de tu admiración por Cataluña. Por cierto, te acuerdas del día aquel con tu amigo Revilla, presidente de Cantabria, como nos pusisteis a parir a los catalanes en el programa aquel de Telecinco, joder cómo os pasasteis diciendo que Catalunya no era una nación sino una Comunidad y que si lo era es gracias a España, aunque no nos mereceríamos ser, dijiste tu, más que una provincia. Bueno pues nada, que con la emoción os hemos perdonado.

Bueno Adela, alcaldesa de Elda, tu por aquí. No sé qué decirte porque desde que abanderaste el cierre de TV3 en tu región en aquella insigne reunión en tu ayuntamiento ya no te he oído decir nada más. Ya veo que estas arrepentida y que ahora nos quieres mucho.

No podía faltar Ángeles, alcaldesa de Marbella, que dices que somos modélicos los catalanes. Qué bueno. Oye por cierto, como me reí el día aquel que decías que a los catalanes "colgaos de los cataplines que es como están mejor".

Mira quién está aquí, el alcalde de Salamanca!!! que le encannnnnnta visitar Catalunya y que somos un referente para él. Alfonso ya te decía yo que eso de los papeles de Salamanca que los franquistas robaron a las familias catalanas y que vosotros no queríais devolver a sus dueños, al final pasaría. Ahora ya estamos todos calmados, bueno excepto en vuestro Polígono Industrial El Montalvo, que te acuerdas aquel miting que tu dirigiste para que todas las empresas allí existentes dejaran de comercializar con empresas catalanas? Bueeeno aquello fue todo un detalle....  Eh!, y esa moción que rechazasteis el PP en Salamanca para que la calle del archivo dejara de llamarse "Calle del Expolio" en recuerdo a nosotros y nuestras mamás, qué?  Bueno pues nada te felicito porque tu video de amor a Catalunya es un gran ejercicio de sinceridad!

Bueno y aquí está también proclamando su amor la alcaldesa de Madrid, la botella!!!  Mira  Ana, de verdad, a ti te lo perdono todo, porque cuando pienso en lo que te encuentras a tu lado en la cama cada día al despertar, es que...chica...es para contener la respiración y rezar.

Y mira un político. Javier Arenas. Oye tío pero qué cambio!!! Me has dejado anonadado. Te acuerdas cuando dijiste que los catalanes éramos más insolidarios que Al Capone? Tuvo gracia!  Y que el Estatut estaba redactado por borrachos... Hombreeee ahí te pasaste. Aunque la mejor de todas fue cuando dijiste  que Catalunya te daba asco por prohibir los toros. Coño! y ahora dices que te sientes orgullosísimo de esta tierra. Es que me tieneeees Javier......

Bueno Sra. Cospedal, usted es la penúltima. Mire, aquí no puedo hacer broma, porque su ejercicio de cinismo es tan grande al hablar de Catalunya que todas las facciones de su cara se han contraído de golpe que parecía la duquesa de Alba. Usted sería capaz de hacer explotar un detector de mentiras. Ya sé que se moría de vergüenza haciendo ese papel, ya lo sé. Por cierto, usted que es de Toledo y venden las espaditas aquellas de recuerdo. Qué quiere decir eso de hacer vudú con ellas en la cabeza de Artur Mas. Si lo hubiera dicho riéndose aún, pero tan seria me preocupó. Con lo guapa que estás en la foto con la peineta esa al lado de la Rita Barberá.

Mariano, no podías faltar Mariano. Mira, te iba a criticar pero cuando te he oído esa frase de estadista de : "los catalanes hacen cosas...."  (hacen coshash...) me he quedado en blanco.

Pues nada, todos amigos, y esa amistad os la vamos a demostrar cuando seamos independientes. Todavía vamos a ser más amigos. Gracias por los videos, qué gran idea. Os amamos!